Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Aqueths mots que nos escapan

« Franchimands, franchimandejar », be les getèrem mei d’un còp aqueths mots, enas annadas d’illusion lirica, ath nas deths que james no saberian o no volerian parlar occitan ! e be no’m presam d’emplegar-les encara a bèths còps sense era prudencia e era umilitat que nos deveria inspirar eth estat dera lenga oei.

Segon « lou Tresor dòu Felibrige » de Mistral, « franchimand » que servia tot simplament a designar un poblan deth nòrd dera França, mes que’s disia « francimandejar » enà trufa ‘s deths occitans vergonhoses dera sièva lenga que s’i fasian a ensajar de parlar eth francés e qu’au escarraunhavan. Eth diccionari de Simin Palay qu’ei clar sus aqueth punt, e a « franchiman », que da : « celui, celle qui affecte de ne savoir parler que français et qui le parle mal ; terme de moquerie, mauvais langage français ». Doncas, eth mot, en sièu sens pejoratiu, no visava pas en prumèr eths deth nòrd de Leira, mes eths d’aci copables d’abandonar eth occitan e de mette’s ath francés. Qu’èra aquò d’un temps on pòc s’entenia era « lenga de Paris » en nostes parçans.

Qu’ei de bon veser qu’an cambiat eras causas. Oei que parlam tots o gaireben francés tot dia e alavetz, se nos escapa de tractar quauqu’un de « franchimand », de qui parlam ? Que i auria de còps de que riser, coma quan podiam entener eth aute dia un amic que fè ua emission en francés diser tot eth mau que pensava de d’auguns « franchimands » : « pan sur le bec », coma ditz eth « Guit encadeat »…

Aquò dit, aquera faiçon de mossegar eths de per-derà Leira  que pòt passar benlèu per un signe de santat ! D’ua afirmacion d’identitat que no vòu pas morir, ua sobra de « nacionalisme » occitan pas mort. Bilingues qu’èm de fait, de grat o de fòrça , mes quan parlam entre nosauts, ja sia en francés, que nos ac desbrembam, qu’enterram en esperit era lenga daunejanta, que l’espudim en pensada, que parlam coma se nos èra estrangèra. Be se’n pòden riser eths que tractam de « franchimands » ! Tanlèu tornats aras coentas de tot dia, que nos i tornam a franchimendejar coma se de ren no èra, de grat o de fòrça.

Qu’ai doncas après a passa’m d’aqueth mot en-defòra deth sièu sens istoric, o alavetz dab eth umor qu’exigeish era nosta situacion : umor qu’ei de sabe’s trufar de se-madeish…Se seriam condamnats a francimandejar o a occitanejar ? Fruts tròp madurs d’ua copadura istorica terribla, que nos escapan eths mots !

Eth diccionari de Simin Palay qu’ei clar sus aqueth punt, e a « franchiman », que da : « celui, celle qui affecte de ne savoir parler que français et qui le parle mal ; terme de moquerie, mauvais langage français ».

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.