Seleccionar una pagina

L'occitan blos

0 |

Admirar

Admirar

Admirar es un mot de formacion sabenta, en occitan coma dins las autras lengas neolatinas, arribat a una data pro recenta. Aquel mot existís en francés (admirer), en romanés (a admira), en italian (ammirare), en catalan (admirar), en castelhan (admirar), en portugués (admirar).

En catalan, la primièra atestacion remonta a 1460 (Joan Coromines, Diccionari etimològic, 1985, t. 5, p. 703). Cossí que siá, es un mot qu’existís dins totas las lengas de la familha latina e doncas seriá una error de creire que del moment que lo francés admirer e l’occitan admirar se sémblan, lo mot nòstre seriá manlevat al francés. La realitat es qu’es un mot de formacion sabenta, tan legitime en occitan coma en francés. Admirar es pas un francisme a censurar.

Ara, cal reconéisser que lo camp semantic d’admirar e de remirar se superpàusan parcialament. Un fum d’autors n’an tirada la conclusion que dins una bona lenga valiá mai evitar admirar e remplaçar sistematicament aquel vèrbe per remirar.

Admirar (quicòm o qualqu’un) vòl dire « èsser meravilhat per las qualitats esteticas o eticas de la persona o de la causa ». De segur, per admirar quicòm o qualqu’un, i cal prestar atencion longament e, sovent, o agachar longament e ambe granda atencion.

Remirar (quicòm o qualqu’un) vòl dire « agachar (quicòm o qualqu’un) longament e ambe granda atencion, per çò qu’o trobam interessant, estranh o polit ». Lo vèrbe contemplar a un sens vesin de remirar.

Sul modèl de l’admiracion, admirable, fòrça autors an fargat de lor sicap la *remiracion, *remirable, neologismes plan recents qu’an pas una anciana tradicion dins nòstra lenga literària occitana. L’autor de Tolosa, Pèire Godolin, (1580-1649), coneissiá los dos vèrbes e, per far un compliment a una dòna fòrt polida, ditz : « Remiri le bèl SOULEL qu’admiri » (Ramelet, 1887, p. 143.). Vòl dire que la contempla longament e que la tròba polida.

Dins un occitan plan codificat, cal acceptar remirar e admirar amb una certana diferéncia de sens.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac, nascut en 1939 en Lomanha, es un lingüista occitan contemporanèu reconegut, membre del Grop de Lingüistica Occitana, del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Trabalhèt e trabalha encara bravament sus la normalizacion de l'occitan e lo desvolopament de l'occitan estandard. Publiquèt un ramelet de trabalhs sus la lingüistica occitana : L'occitan blos (1964), Diccionari de mila mots (1992), Gramatica occitana (2000)...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Anóncia

Lo CalenDiari

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...