“A Taula !” (Editò del Diari n°51)
A Taula !
La lenga occitana sap melhor curar los topins ? Occitània s’arrestariá pas fin finala al moment que comença la cosina al burre ? Lenga d’oïl o lenga d’òli ? Aquelas questions pseudofilosoficas, qu’auriái poscudas servir en latin – de cosina – nos presentan pasmens una reflexion que totes nos faguèrem : existís un legum, perdon, un ligam, entre cosina e occitan. Rapòrt al temps, a la transmission, menaças globalizantas que pesan sul fial tèune tibat entre passat, present e avenidor, diversitat que bastís, a flor e a mesura, una unitat umila : la taula occitana es res de mens qu’un enjòc de societat.
E a la nòstra taula, se vos convidam a vos i venir sietar, es tant per tastar, flairar, pastissejar, coma per escotar, charrar, lengassejar. Los caps Mirelha Braç, Nicòla Pèirahita, Joan Ives Roier, fan entrar lenga, istòria, poesia, literatura, arts, dins lor cosina e, per los acompanhar al servici, nòstres cronicaires costumièrs cargan lo davantal !
Quand lo folclòr culinari e la sembla-cosina regionala rabinan lo fons dels vièlhs topins, s’agís de donar un brave còp de culhièr. Lo manjalèu noirís lo còs mas nos daissa l’esperit atalentat, e nòstra arma lipeta s’esfogassa sens fricòt per li desvelhar sas papillas. Urosament Lo Diari a la mòda slow-food vos perpausa son menut d’apetissadisses de bon legir, saborejar, devorar. La galavardisa, un pecat ? Rai, la cosina es sonque lo mai gostós dels pretèxtes…
Atencion çaquelà : sèm totjorn estampats sus de papièr (o d’ecrans) e pas de lescas finas de cambajoneton nimai de cogordetas en carpaccio.
Ne podretz descobrir mai dins las paginas de nòstre Diari n°52, disponible dins gaire !