3QA – Michel Neumuller
Michel Neumuller
Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.
– 1 –
Michel Neumuller, coma siatz vengut dins lo jornau e de qu’es vòstre ròtle, ara, dins Aquò d’Aquí ?
Avant, trabalhèri a La Marseillaise e dins la premsa economica, entre autre, siáu jornalista de profession e siáu sempre estat interessat per la lenga d’òc que rescontrèri dins mon enfància a Chastèu Arnós (04) puèi, mai tard, a la ràdio ambé l’emission d’Andrieu Ariès. Èri pivelat de veire que compreniáu aquela lenga, me disiáu que i aviá quauquaren de faire amb aquò… Donc quand me propausèron l’aventura Aquò d’Aquí, me mandèri a l’aiga ! Siáu emplegat en CDI a un terç-temps per l’associacion que baileja lo jornau dempuèi 1987. Per çò qu’es de mon ròtle : fau un pauc de tot, tèni la barca e l’escomessa mesadièra de sortir lo jornau ! Mai siáu pas solet, i a tanben de collaborators e tot un malhum d’afogats que m’ajudan e participan a l’aventura.
– 2 –
De qu’es la tòca d’Aquò d’Aquí ? Sa plaça particulara dins la premsa d’expression occitana ?
Ai costuma de dire que dins nòstre jornau la lenga es coma un biais de dire la societat d’ara : es un biais d’abordar e de comprene lo monde que nos enròda. Siam un jornau d’informacion en occitan e dempuèi la disparicion de La Setmana, l’un dei darriers, me sembla. Siam un jornau occitanista en Provença amb una plaça per totei lei variantas occitanas de la region, lo vivarò-aupin, lo niçard, lo provençau maritime o rodanenc etc. Avèm, de segur, una dimension panoccitana e dempuèi aqueste an, fasèm tanben d’articles en lengadocian, e esperam donar l’enveja a de novèus abonats ; nos viram cap a Catalonha, volèm nos inscriure dins la realitat occitana larga e dubèrta. Avèm una convencion ambé radio Lengadòc, per exemple, e trabalham ensems sus de reportatges, d’entrevistas. La tòca es de bastir, de lònga, un malhum : es la condicion de nòstra existéncia, la pertinéncia de nòstra plaça dins la societat actuala.
– 3 –
Avètz una version papier e una preséncia sus internet, coma s’articulan aquelei doas dimensions de vòstre trabalh ?
La version papier es lo còr, la basa dau trabalh, evidentament. Sus internet podretz retrobar de contenguts qu’an besonh de visuau, coma d’articles sus la musica, la vidèo… I a tanben una volontat de tocar un public joine, ambé leis aisinas numericas. Mai es lo quite jornau que rèsta essenciau ; lo site internet fonciona mai coma un mejan de faire venir lei gents a la version papièr, es un rampèu. Siam dins una mena d’ecosistèma : un jornau, per viure, dèu servar son environament e demorar en contact ambé sei legeires. Internet es un mejan d’i arribar. Mai ren pòu remplaçar la relacion umana e dève d’alhors mercejar totei lei fremas e totei leis òmes que nos sostenguèron quand lei subvencions s’escranquèron. Son leis abonats que fan viure Aquò d’Aquí e que tenon, maugrat lei vents contraris, a l’importància d’una premsa en occitan, uèi.