Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Rimas al perfum de trufa negra

Quand arriba la fin de l’ivèrn e que lo còs s’alassa, l’esperit s’en va en campanha. E sómia en nostalgia. Imagina, imagina encara a la prima, l’alba brumosa que se lèva suls camps de noguièrs. Vei los replecs de Dordonha e lo contraste entre lo jaune de la pèira e lo verd dels prats. S’en va en sarladés. Una cançon de Peiraguda podriá plan far la banda originala : «L’aiga de la Dordonha miralha los castèls/e sus la Dordonha davalan los batèls». De qué furnar dins los primièrs disques del grop. E furna que furnaràs per alimentar la nostalgia, legiràs Lo ser al Canton, lo recuèlh de poesias del metge Pierre Boissel. Non, lo legiràs pas qu’es agotat dempuèi bèla pausa. Legiràs puslèu la novèla edicion, una causida de poesias tiradas d’aquel Ser al Canton paregut en 1935 que recampava totas las poesias de Pierre Boissel paregudas dins lo jornal local Le Glaneur. E s’as pas lo temps de legir, trapat dins ta veitura, tos embolhs, tas amassadas sens fin, podràs totjorn escotar la votz de Danièl Chavaroche que te dirà tot a votz nauta e clara.

Pierre Boissel, nòstre bon metge, disián los sarladeses. E mai cresi ben qu’o dison encara tant a marcat las memòrias. Un metge devoat que fasiá totjorn del melhor per adobar la vida dels païsans, sos pacients, e que de caminar de bòria en bòria coneissiá plan lo seu país. Se metèt a escriure de poesia cap a la fin de sa vida, mentre que sos uèlhs l’avián daissat tombar. Jean Bonnefon, autor de la prefàcia d’aquela novèla edicion escriu aquela polida formula : “Il se mit à écrire pour raconter en quelque sorte, la vie qu’il ne pouvait plus voir”. Quand parlavem de nostalgia… La poesia de Pierre Boissel n’es doblament cargada. Es cargada d’en primièr, doncas, d’aquel òme que se remembra çò que vesiá mas que vei pas pus. El, un òme vengut vièlh que parla sovent d’amors de jovenòts darrièr los randals. Es cargada tanben, coma plan d’escrits d’aquela epòca, de la paur de veire desaparéisser unes biaisses de viure per causa d’industrializacion e d’exòdi rural.

De las lavandièras

Semblant en prièras

Lo genolh plegat

Lavan, estorissan

E tot ça que disan

Deu estre vertat!

Sus ton aiga clara

La vièlha gabarra

M’a sovent passat

Anuèit, sus ta cala

Degun pus davala

L’erba i a possat.

Çò-ditz Pierre Boissel dins son poèma Ma Dordonha. Mas atencion, s’avèm parlat de nostalgia, parlarem pas jamai de melancolia. Dos sentiments plan diferents. La nostalgia permet a l’autor de parlar amb amor dels païsatge qu’a traversat, dels bons plats qu’a profitat, amb totjorn una bona dòsa d’umor. Gaitatz aquel tròç de perlòta:

Me sembla que lo cap me vira,

Qu’ai lo cervèl un pauc estrech,

Que nòstra taula se desvira

E que lo placard es pas drech.[…]

A la maison, quand arribèri,

Ma femna me diguèt . « Qu’as fach ? »

Tranquilament li respondèri :

Mas veses pas que sèi bandat ? »

Segon las envejas del lector, se podrà causir las poesias segon diferentas tematicas : País sarladés, A taula, Fabuletas, País e païsan,Viscut, Per rire.

Comencèm per far un torn dins lo peirigòrd negre!

Per una doça matinada,

Ont se mesclan : sintors de fen

E cançons de la garriçada,

Que fai bon estre sarladés !

Ah, òc. N’i a que van segurament far remarcar qu’es una poesia que pòrta d’estereotipes e que retipa plan plan las cançons a la glòria de cada parròquia d’aquela epòca. I a d’aquò, solide. Sembla normal, vist qu’avèm parlat de nostalgia. Es la nostalgia que nos fa gaitar amb benvoléncia sos vèrses d’una poesia simpla, populara, accessibla, coneguda de totes a l’epòca. Es segurament aquela meteissa nostalgia que pòrta l’autor a balhar de titols de poèmas coma “MA Dordonha”, “MON país sarladés”, mas es amb aquela nostalgia partejada que legirem amb indulgéncia tot aquò.

E puèi quand aniretz far un torn dins la rubrica “A taula”, la nostalgia vendrà saliva atalentada per la mica o la sopa de favas. Una polida garba per l’amator de terrador barrejat (“boirat” en sarladés) del quasèrn de poesia de l’escolan escrit a la tinta violeta per aquel fauleta

« Sul bel castanh una graula ajocada

Teniá dins son bec, un petit cabecon ».

Òc, una poesia simpla per parlar de causas simplas mas necessàrias, del país ont se ditz pas “Macarèl!”, mas “Colòbre!”

Lo ser al canton

Docteur Pierre Boissel, Poète paysan, poesias tiradas de “Lo ser al canton”

traduccions francesas e CD audiò en occitan dit per Daniel Chavaroche.

Illustracions de Michel Délibie,

edicions ASCO Sarlat.

16€.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.