Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "ANTONIN PERBOSC"

Qualques educators lausenjaires del vin

Son fòrça los qu’en lenga d’òc celebrèron lo vin long dels sègles. Demest los mai coneguts : J.-G. Dastros (1594-1648), curat de Sant Clar (Gers) ; P. Godolin (1580-1649), glòria del barròc tolosenc ; Jasmin (1798-1864), lo poèta popular d’Agen ; Lo Felibritge tot entièr (cf. la Coupo Santo de Mistral, lo cantalés Vermenosa, eca.). Mas saupriam pas tàiser lo duò de regents Perbòsc-Estieu, fondators vertadièrs, devèrs 1900, de l’occitanisme cultural.

Ne legir mai

Portaires de cultura

Solide, Occitània es rica de sos vins, mas tanben de sos vitatges. D’unes son quasi endemics o plan adaptats e cultivats gaireben sonque aicí. Per pròva, lors noms, que son de bon sonar : atal los dos mansengs, pichon e gròs (Juranson), lo fèr servador (Galhac), lo luènh de l’uèlh (Galhac) e los tres cosins, lo tannat (Madiran), la negreta (Fronton) e lo malbec (Caors).

Ne legir mai

Era benda dessenhada occitana ath estadi embrionari

“La fe sens òbras mòrta es !” Atieu un adagi plan coneishut deilhèu peths lectors de Lo Diari e, sense dobte, de tot occitanista de qui s’arrespècta, mes encòra s’ei gessit deths arrengs deth IEO per’mor, s’ac cau brembar, aquesta frasa biblica qu’ei venguda era devisa dera nosta institucion ara iniciativa d’un pionèr dera nosta accion militanta, Antonin Perbosc, e mes que james d’actualitat.

Ne legir mai

Antonin Perbosc (1861-1944)

Perbòsc se pòt considerar, amb Estieu, coma lo cofondator de l’occi-tanisme cultural. Amassa, animèron las revistas Montsegur e Occitania (amb Aladern, de Barcelona, per aquesta darrièra) de 1896 a 1906, e publiquèron maites poèmas mas tanben de manifèstes (Fòc nou, La tradicion occitana) que defendián l’unitat de l’espaci occitan e lo tornar a una grafia « classica » a la diferéncia dels mistralencs ortodòxes.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...