Seleccionar una pagina

Midi Espòrt

0 |

Soèr de galà

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Diguns sapièc pas cossí fasquèc mès el ac fasquèc. Lancèc dus gorillas dins una Renault 21 grisa cap a Lisbona e sa diaspòra africana. Draguèron Campo Grande, Baixa Chiado, Alcântara, per se plantar fin finala barri Picoas, discotèca Mussulo, le siu kizomba, las sivas mamàs que te fan pèrdre le babaròt sus un sorrire e te fan venir craba sus una culejada. Le Birlan West i èra ací, trebalhant son jab, son esquiva e son jòc de camas, elegant, dotat coma de costuma fin finala. Talament dotat e inchalent pr’aquò que se malfisèc pas e dins la pudissina dels pishadors se retrobèc amb un canon de 9 mm entre les pòts, direccion la mala de la Renault 21 grisa per se far boludar pendent 1265,9 km camin revèrs sens cap pausas. Se pishèc a las bragas, bramèc tot çò que se sabiá, i crebèc de la calor e de la pepida. Mès òm planta pas mossur Luís, nani, aquò se fa pas. La bòxa la se ten dins la sang le Luís, el, l’amic del Marcel Cerdan, drollet d’Oran e de sas salas poscosas. A l’arribada de la Renault 21 grisa, Le Luís esperava, serenh, dins son burèu tapissat d’afichas jaunassas, ornat de copas e medalhas. Le Birlan West el, enfalenava coma un farron, l’agait perdut, reventat, tot pegós de susor. S’assietèc, s’escotèc la leiçon cap baishat coma un mainatge. Barbolhava dins un accent portugués espés un charabiat de mal comprene, d’ací d’alhà qualques « som desolat mossur… », « tiò mossur Luís ! », « plan comprés mossur Luís ! ». Le Luís s’ac voliá plan dondat le Birlan e atal plan dondat fusquèc. Ara se podiá menar pel licòl cap al combat. D’aquí una setmanòta, pas mès… Una setmanòta de boxaire ingrata e umila : despertar a 4h de la nèit, footing ¾h, dejunar abondós per encadenar sas 7h de manutencion ; dinnar ; siesta ; puèi 3h15 de sala amb 1h de footing tornar, ½h de còrda, ¾h de renforçament musculari, ½h de saca de tustar, ½h de combat en oposicion. E atal, a cada jorn sa pena amb coma amira sonque, la pesada de l’abans vèlha del combat.

22h47, dissabte soèr, sala polivalenta, l’ambient es electric e cadun brama son èrnha. Per totas aquelas vidas de desfèita, anèit cal una victòria. Acoconit dins le vestiari caud, odor pesuga de susor e d’Algipan entremesclats, le Birlan a la tripa torçuda, sèm a l’enta, l’estona sacrificiala. Defòra la sonò comunala expulsa coma pòt las volutas equatorialas dels sius exiliats. Le kizomba balança per la glòria del Birlan e le Luís brama despapachat de « Plaça ! », « Plaça macarel ! ». Le Birlan giscla de l’ombrina coma un mascle, capeja, entretusta sos gants per se dar de valentisa. Mentretant sul ring, coma un patriarca, Elvís el, sauteja sus plaça, concentrat. Les sius tenon la sala. Fiertat de la comunautat gitana, Elvís perdrà pas. Sul parcatge, de fet, sa quòta afirma un brave 13/1.
Femnas pomponadas, anonciaire talentuós, valorizacion dels partenaris, presentacion dels boxaires amb palmarés, rapèl de las règlas, la bòxa es un espòrt que ten sas convencions d’usatge.

 

Cada canton motiva, afirma e rassegura. Le combat pòt començar, deu començar. Una oposicion d’estils entre la fòrça fera de l’Elvís e la gràcia, la fluïditat del Birlan. Le Birlan, sortit d’una familha de nau dròlles, format dins las estubas de Luanda, coratjós de tant que l’escòla angolesa le menèc cap a una finala olimpica. Una bòxa tecnica e leugièra. Precisa e dura. Le prumièr « round » ten del combat de polhs, las tustas mancan encara de justesa mès las que tocan fan mal. Sirà sarrat.

 

Al pè de l’escaleròt que puja al ring, le Luís guinha les jutges, un d’aquelis tres, Martinez, sòrt de Constantina. Lors sius parents se coneishián de l’exili republican, d’una tèrra valenciana despeçada pels nèrvis franquistas, ac pòt pas traïr. Pas el, pas Martinez, entre exiliats aquò se fa pas. Entre pè negres, avèm sens de l’onor coquin de sòrt ! Amont naut, sul postam, le Birlan es en dificultat, las maçugas de l’Elvís macan sos braces e sas costelas. Espatarrat dins las còrdas, le Birlan tangueja mès vòl pas abdicar. Viroleja tant que pòt tanben, mès le buf coma la luciditat i escapan e comença a s’i véser bimbaròlas. Als punts, es perdut, cal jogar le contra, cercar la falha. Es per un crochet al fètge que vendrà e l’Elvís se va esclafar sens un crit, coma un gigant terrassat. Buf copat, entronhat de la dolor tenaça. Un… Dus… Tres… E diga l’arbitre !… Perqué comptar ? L’Elvís jai ! Coma tetanisat, le Birlan el, se sent mèma pas la nhaca de levar sos braces macats, mès a vençut çaquelà. Le Luís, es mitat estavanit, sos 1m67 rebalan de l’un l’autre. A aquesta ora tardiva, coma bandada, la sala sembla penjorlada fòra temps, vogar en terra incognita, pilòt de vidas ara per ara, gabarra de desesperats en rota cap a una destinat de coratge. Per ara le combat es acabat, doman per totis, un autre prendrà plaça.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Hervé Pouvillon

Formator en lenga occitana, Hervé la liga al territòri, a la natura e sa descobèrta, notadament dins Arièja, qu'i viu. Es un afogat de football e de rugby.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.