Seleccionar una pagina

Retrach literari

0 |

Louis Roumieux (1829-1894), felibre de la Torre Manha

(Nimes, 1829 – Marselha, 1894)

Louis Roumieux

Nascut a Nimes, mòrt a Marselha, Roumieux fa partida d’una mena de pichòta « pleiada » nimesenca. Foguèt pròche de Jules Canonge (1812-1870), collaborator de l’Armana prouvençau, e de Jean Reboul (1796-1864), autor de lenga francesa mai que tot, mas tanben d’Un liame de rasin (1865), e que venguèt famós per aver convidat lo sieu protector Lamartine a lo passar veire, pas lo matin al fornial ont èra pancosièr, mas lo ser a l’ostal ont poiriá saludar lo poèta. Roumieux ten tanben son astrada d’escrivan ligada a un tresen personatge, Antoine Bigot (1825-1897), cantoral del pichon pòble dels  « rachalans » Cf. J.-Ch. Lheureux, Au bon vieux temps des masets, Nîmes, éd. Lacour, 1987., modèstes trabalhaires de la tèrra, lo mai conegut sens dobte, qu’es un fabulista biaissut : adòba en salsa populara nimesenca La Fontaine e lo gardés Florian (1755-1794). Roumieux e Bigot escrivon amassa Li Bourgadiero, a la glòria de las femnas dels barris, e Li Griseto. Li Bourgadiero, publicadas puèi en 1862 jol nom de Bigot solet, qu’apondrà sens parar de pèças novèlas, coneisseràn plan d’edicions fins en 1900. Los dos òmes se dessepararàn, sens se saber mal, sus de questions de grafia…

Roumieux, filh de tafataire, se marida amb la filha d’un comerçant en fusta aisat, daissa Nimes per Bèucaire, dintra al Felibritge naissent (1854) e ven familhièr de Mistral, pairin de la siá filha… Mirelha, e de Théodore Aubanel, son ainat de… dos jorns.

Autor de comèdias (Quau vòu prendre dos lèbre a la fes n’en pren ges, 1862 ; La Bisco, 1890), d’un poèma eroïco-comic (La Jarjaiado, sus las aventuras de Jarjalha del Paradís en Infèrn, 1879), de contes (L’Anglés de Nîmes, Carabin, etc). Demest sas poesias, notam dos recuèlhs d’importància : La Rampelado (1868) e Li Couquilho d’un Romiéu (1890), prefaciats per Mistral en persona. S’estaca tanben a publicar las òbras de la poetessa Antoinette Rivière (1840-1865), una amiga desapareguda d’ora, dins Li Belugo d’Antounieto de Bèu-Caire (1865).

Roumieux s’impausèt coma Festejaire del Felibritge, saludat per Mistral coma « l’espiritual e graciós cançonièr de Nimes », que confessava que comolava un void bèl al dintre del movement. Mas lo « gai Loiset », son escais, èra pas presat de totes : se ditz quitament que d’òmes geloses de Bèucaire volián menar pèrdre aquel Don Juan ! Lo fracàs financièr li farà daissar la vila en 1877 : venguèt corrector al jornal L’Éclair de Montpelhièr e moriguèt, miserós, en çò de sa felena Delfineta a Marselha.

Entretemps, èra estat del viatge dels Felibres en Catalonha (1868) – que ne sortirà La Coupo Santo – , aviá participat a las Fèstas latinas de Montpelhièr (1878), viscut un brieu al prèp de sos enfants en Argentina e en Argeria…

I a qualques decennis encara, tot lo pòble nimesenc coneissiá lo repic de sa cançon mai famosa :

Lou maset de Mèstre Roumiéu
Es un maset coume n’i’a gaire ;
Bèn segur, dins tout lou terraire,
Se n’en vèi ges coume lou siéu !

Lo Diari Pack 2020

Vous souhaitez lire cet article en français ? C'est possible !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Hervé Terral

Hervé Terral foguèt sociològ de l'educacion a l'Universitat de Tolosa-Miralh e n'es ara retirat. Publiquèt d'obratges universitaris sus l'educacion, l'escòla, l'ensenhament professional en França. Occitanofòn d'aurelha d'entre Besièrs e Nimes, s'interessèt totjorn a la literatura d'òc e notadament a Antonin Perbòsc. Faguèt paréisser, en 2014, "L'Occitanie en 48 mots" (IEO Edicions), un libre de vulgarizacion de la civilizacion e de la cultura occitana, amb d'articles alfabetics dedicats a de concèptes coma l'istòria, la gastronomia, la literatura, largament sorsats e illustrats de citacions. Pel Diari, acceptèt de s'encargar d'una seria de retrachs d'autors de lenga d'òc... pas totes plan coneguts d'alhors !

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.