• En francés, i aviá dos vèrbes, atterrer e atterrir que volián dire ”s’avançar de la tèrra (en parlant dels vaissèls)” e que s’empleguèron tanben en parlant dels avions. Mas, fin finala es aterrir que s’es impausat. E lo substantiu correspondent es l’atterrissage.
• En italian, durant qualque temps, a l’infinitiu atterrare correspondèron dos substantius : l’atterramento e l’atterraggio. Après un periòde d’esitacion, es atterraggio qu’a prevalgut.
• En catalan, i agèt tanben esitacion entre aterrar, aterratge e aterrissar, aterrissatge. Joan Coromines parla de la fòrma aterrissar coma d’un «barbarisme que s’havia improvisat com a substitut del francès atterrir». (Diccionari etimològic, 1988, volume 8, p. 448.) Pompeu Fabra causiguèt aterrar e aterratge e ara son los sols mots que s’emplégan en catalan estandard.
• En castelhan tanben i agèt esitacion entre siá aterrar, aterraje, siá aterrizar, aterrizaje. Mas ara, çò sol que se ditz es, a la francesa, aterrizaje, aterrizar. Al francés garantir correspond lo castelhan garantizar. Es qu’es en transpausant aquela correspondéncia qu’al francés atterrir correspond l’espanhòl aterrizar ? Benlèu…
• En portugués s’emplega aterrar, a aterragem dins la varietat d’aquela lenga parlada al Portugal. Mas, aterrissar (emai aterrizar !), a aterrissagem son de francismes (condemnats pels puristas) que son coneguts dins la varietat parlada al Brasil. (Houaiss, 2001, p. 333.)

Fin finala, la màger part de las autras lengas emplégan actualament l’equivalent de las fòrmas occitanas aterrar, l’aterratge. Solas excepcions : lo francés e lo castelhan.

Dins los diccionaris occitans, i a esitacion entre aterrar, l’aterratge (L. Alibèrt, Felip Blanchet, G. Castellana, J. Coupier, C. Rapin) e aterrir, aterrissatge (R. Barta). E n’i a que pòrtan los dos.

A mon vejaire, çò melhor es de causir las fòrmas a la catalana : aterrar, l’aterratge, coma o fa Alibèrt.