Seleccionar una pagina

Estudiant

0 |

Las originas de la Marianna o lo sabatièr Guilhaume Lavabre

En França existisson de nombrosas figuras per representar la Republica, coma lo drapèu de tres colors, lo gal, o encara la Marianna.
Aquela joventa del bonet frigian que coneissèm totas e tots, apareis sovent amb un gran descoletat, defendent sos dreches, la Republica e la libertat dels Franceses.

D’aquela femna, avèm totes dins lo cap son imatge : es bèla e misteriosa. Mas qué sabèm de l’istòria de Marianna ? Justament, duscas al sègle XX, ne sabiam pas grand causa…

Mas aprèp d’annadas de recèrcas, es en 1976 que d’istorians tornèron trobar d’escriches d’un sabatièr-trobador occitan que se sonava Guilhaume Lavabre. Aquel òme nascut en 1755 dins lo pichon vilatge de Puèglaurenç, carrièra Foulimou, dins Tarn, es lo qu’auriá mencionat aquel nom per definir la figura de la libertat pel primièr còp dins sa cançon La Garisoun de Marianno.
E òc! Es estonant, non?
Escricha a l’entorn del 10 d’octòbre de 1792, i podèm legir un tèxt que sosten la liberacion de França jos l’imatge d’una joventa malauta per causa de la monarquia que l’estofa. S’agís de Marianna.

Dels noms Maria e Anna, lo nom de Marianna sembla alara tot trobat. Nomenar la Republica amb un nom que fa resson a de noms de filhas del pòble es significatiu !
Frederic Mistral n’aviá tanben balhada una definicion dins Lo tresor dòu felibrige :

« Marianno : nom par lequel, sous la république de 1848, on désigna, dans le midi, la révolution démocratique et sociale ; société secrète organisée dans le midi à la même époque. La sigification donnée par le peuple a Marianno a son origine dans la première révolution: «Après l’arrestation du rois, le 10 août 1792, on chantait dans tout le midi une detestable chanson, La garisoun de Marianno.
On y lit « La faunado favourablo / Qu’aguèt luec lo dès d’avoust / A Marianno tant amablo / A fach ratrapar lo goust – cité par le Dr Noulet » («La sagnada favorabla / Qu’aguèt luòc lo detz d’agost/ A Marianna tant amabla / A fach ratrapar lo gost»)

Cada annada duscas a l’an passat, a Puèglaurenç, se festejava Marianna lo 14 de julhet. Pendent aquesta fèsta, i aviá de jòcs pels enfants lo vèspre e un repais-concèrt lo ser, organizats per l’ACAP*Association des Commerçants et des Artisants de Puylaurens, ont los abitants del vilatge e de mond de las environas se retrobavan per festajar aquel simbòl tant important dins lo còr dels abitans de Puèglaurenç.

Ara podèm encara ausir la votz de Lavabre, cantant se cançon per las carrièras medievalas…

« Marianno, trop attacado / D’uno forto malautié, / Ero toujour maltratado, / E mourio de caytibié.
Lou Médeci, / Sans la gari, / Et neyt e jour la fafio fouffri : / Le noubel poudé exécutif
Ben d’y far prené un boumitif / Per i degatxa le palmou : / Marianno fe trobo millou, (bis)
Un gra de lifto civilo / Es un remedi fatal, / Que dins lo corps ten la bilo,
Aumento toujour le mal ; / Et les remedis / De Louis
Soun pas bous; jamai l’on nou garis ; / Mais uno ounço d’Egalitat,
Et dos dramos de Libertat, / Yau pla degatxat le palmou :
Marianno se trobo millou, (bis)…»

O volètz legir en francès ?

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Océane Zerdab

Océane es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.