Seleccionar una pagina

Issa !

0 |

La temptacion dau cinèma

Au cinemà « rue de la Terrassa »
Li a de peoui de touti qualità
E de nièra de touti li rassa,
Aià n’en poudès atrouvà.

Lou Peoui cinemà, paraulas de Jouan Nicola, musica de Louis Unia.

” Se vòs faire de films, as basta besonh de quauca ren que filmarSi tu veux faire des films, t'as juste besoin d'un truc qui filme in Notes pour plus tard, Orelsan, 2017. coma lo di Orelsan.

Es ver qu’ancuèi es possible a bòn pati de virar, registrar e montar un film. Pura foguet pas totjorn lo cas e meme ancuèi, quora s’agisse de faire un long metratge, lo material e lo budget son necessaris.

Lo travalh de Jànluc Sauvaigo (ok, encara eu, ma sas, car lector acostumat de la mieu crònica qu’aqueu autor es un d’aquelu que m’agrada lo mai), es totplen influençat dei films que l’an breçolat e l’envuèia de virar lo sieu, de film, es presenta en li sieu poesiasNDLR : veire per aquò la dobla pàgina consacrada a l'artista dins Lo Diari n°65. coma en la sieu òbra picturala. La darniera Ratapinhata NòvaRevista que Sauvaigo foguet lo cap-redactor. publicada èra una aficha de cinèma, li sieu aigarelas son influençadi da la BD tant coma dai western, e meme li sieu bendas dessenhadi son quadradi coma de films.

Aquela influença de l’art seten s’ameriteria una tesi consacrada. M’arresterai alora sus la la creacion la mai cinematogràfica, un recuelh de tres novelas (Lo cat, lu piratas e lo mago / Jim e Jànluc fan un film / Esquasi blu) recampadi en un libre ben nomat Ciné-poèmas. Presentat e illustrat coma lo serion de storyboards, aqueli tres pichini istòrias son l’adaptacion cinematogràfica qu’a jamai vist lo jorn d’una BD, d’una conte musical e d’una fòto.

E per ti mostrar, car lector, que sieu ren Sauvaigo-centrat, ti vau parlar aüra un pauc de teatre. E coma parlar de cinemà a Nissa sensa nomar la Victorina, celebres estudios qu’an vist passar, dei annadas 20 fin ai annadas 50 lu mai grans realizators e actors de l’epòca (Abel Gance, Marcel Carné, Arletty, Brigitte Bardot…) ? E coma parlar de teatre en nissart sensa parlar de la familha Gag ?

Per lo centenari dei estúdios, Jean-Luc Gag (mai un Jean-Luc), felen de Francis Gag (conoissut per lo sieu personnatge de Tanta Vitourina, la bocla es boclada), a firmat en lo 2019 la sieu darniera òbra : Falabrac à la Victorina. Veritable omenatge ai realizators americans, ai divas italiani e ai… figurants nissarts, aquela peça nen transpòrta en li colissas de Les amours impossibles de Calpurnia, ver-faus peplum dont occitan, latin e italian si mesclon en lu miticos estúdios.

Coupez !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Geremìa Marçais

Geremìa Marçais es magistre bilingue à Nissa. Paire de tres enfants, jugaire de morra, de pilo e actor au teatre Nissart de Francis Gag, es finda un afogat de l'OGC Nissa.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.