Fumar fai tossir
Plan d’ensems sus Fumar fai tossir, lo darnier colhonitge de Quentin Dupieux.
Qu’es aquò aqueu garri pistachier, rosigat coma una vièlha mariòta, qu’escupís de lònga e que dona d’òrdres a una chorma d’umans sortida d’un episòdi de Bioman – lei Tabac Force – e que calinha nòstrei femnas ? Es lo darnier personatge caluc inventat per lo rei de l’absurde Quentin Dupieux, alias Mr Oizo. Après l’animalista Lo Dam, lo teatrau Au Pòste !, lo rotlant Rubber, Fumar fai tossir recampa d’istorietas d’orror a l’entorn d’un fuòc coma dins un camp d’escot ò coma dins un libre de Margarida De Navarre. Pensam a L’Eptameron, onte lei personatges un-a-cha-un i anavan de la sieuna. Es violent, es negre. Leis istòrias son coma nosautres… pas totjorn finidas ! Dupieux es d’en pertot : fa lo cap-operator (d’espereu mestreja son istòria e son univers), fa l’escenari, e baileja un monde que son nombrós dins sa tèsta.
Se regardatz lo generic de fin (fau restar fins a la fin) remarcaretz que Dupieux fai tanben quauqueis unei de sei musicas. Pensam a Topor, a l’amarum dei BD de Fluide Glacial, a un biais de se trufar quasi oblidat e que reviscola nòstra jovença. Pensam a Buñuel tanben per leis experiéncias visualas. Lo rire negreja dins una estetica annadas uechanta assumida per un generic dei letras incrustadas a l’ecran, blavas e pegosas sus un duo Deneuve-Gainsbourg que semblariá produsit per Glaudi Berri. Tuba que tubaràs, lei comedians son tras que bòns e retrobam la chorma que faguèt lo bonaür televisuau dau Late Show d’Alan Chabat sus TF1, que per l’escasença prèsta votz au garri. Una òbra per lei colhons regressius dins un cinèma de cercaire d’imatges. De veire de tota urgéncia avans la fin dau monde programat.