Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

E que condas uei ?

E que condas uei ? Quand me demandan quin se ditz « bonjour » en occitan, que m ‘arriba de respóner : no’s ditz pas tant qu’aquò « bonjorn » ni « bon dia », ni « adiu », mes tanplan « E que condas uei ? » o mes cort « E que condas ? »

Saludar un amic que seria donc demandar-li çò qu’a a condar, condar que seria ren de mes que naturau, ren de mes qu’eth escambi de tot dia entre monde que’s coneishen. Que i a tostemps quauquarren a condar, qu’ac esperam, cada dia qu’ei novèu, pòrta sa carga de novèlas, ja sian de santat, de trebalh, dera familha, o tanplan de politica, de çò que ditz eth jornau. Tot qu’ei conde, tot que’s pòt condar, e era manièra de’n parlar que compta autant qu’era causa condada. Condar qu’ei un anar important dera vida de cada dia. En un vilatge, tot que’s sap, o s’a d’a saber doncas que s’a d’a condar. Qu’auria ací d’a condar aquò coma un passat, pr’amor uei que vivem en Vilatge mondiau, era TV qu’ac a condat e recondat tot ger ath ser, e quin no tornar díser çò que’n avem eth cap encara plen, de tant an batalat en « Journal de la nuit » tanplan, après eth « 20 heures » e eth de Pernaut o Delahousse a 13 oras ! Era Television qu’ei venguda uei era contaira grana, qu’a prés era plaça de Mamie o Papi, eths presentators qu’ac saben e que’n profietan…

Que podem, solide, arregretar eth temps deras velhadas, on cadun ensajava de lançar era sièva, ath canç deth fòc, on se’n trobava un o ua qu’ac sabia fèr mes plan que tots. N’èra pas talament Jan deth Ors, o eth Becut, non, qu’èra ua istoèra arribada en país : a un qu’avia coneishut eth condaire. Eth Ramutch, ça començava, qu’au ai coneishut, que demorava en Cortiu de Faur, ua maison que n’an eritat eths de Faur, e que m’avia condat çò que li èra arribat deth costat deth Estanh de l’Hers, on èra a cercar chic de lenha, damb un pigasson e guèita que’s tròba eth camin copat per un ors, deths bèths, mes blaçat, que perdia dejà sang, qu’au avian perdut de vista eths caçaires, e ara, aiquí que’s quilhava, en travèrs deth camin, alavetz coma s’èra quilhat qu’avia era gula dubèrta, que li pòdi arrapar era lengua e sarrar-la, e der’autra man dar-li còps de pigasson derrèr eth còth… Que caigem tots dus, era man que’m sagna, ça condava eth Ramutch, rosegada peras caishaus dera bèstia e donc que sagnam tots dus, que rodam tots dus e caigem en ua aiguèra en dejós deth camin, que nos anam poder lavar, e guèita qu’arriban eths caçaires, qu’an lèu fèt d’acabar eth ors e de constatar que me’n tiri plan, se no èra era man rosegada. Qu’èra long eth raconte, que m’arrèsti aiquí, jo, e sense tots eths detalhs que podetz imaginar ! Aqueth conde qu’èra ua istoèra vertadièra, era de Ramutch, qu’eths jornaus l’avian condada, Ramutch qu’avia obtengut eth dret de passejar de parçan en parçan era pèth de Martin, en mostrant sa man abirmada, ua aventura que fuc benlèu en partida ar’origina dera epopèia deths Orsalhèrs d’Ercé e entorn en Coserans d’Arièja.

Eras velhadas n’avian cap tostemps istoèras autant bèras mes eths condaires no mancavan cap, e tanplan d’istoèras plan mentidèras ! Qu’ei pr’aquò en eths libes que comprenerè çò qu’ei un conde, e que me’n faran teoria e qu’apielerè libes de condes deth mond sancèr. Era Escòla qu’a uei comprés qu’eths condes son ua part a no pas mespresar dera Literatura, mes que cresi qu’ai tostemps aimat era part de naïvetat que cau sauvar enà tastar coma cau aquera gormandisa. Eth temps de Nadau que’s prèsta a visitar eth univèrs deths condes, oraus, escrivuts, entenuts, e se’n i a un qu’arrecomandi, que seria eth Conde de Nadau de Charles Dickens.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.