Seleccionar una pagina

Contributors

Danièl Lapatana - Rison transp

Escrivon dins e per Lo Diari, son nòstres contributors polivalents, polits e valents ! Tornatz trobar aquí una galariá de lors retraches, podètz quitament aver lo contacte de d’unes, se jamai volètz escambiar. Se volètz agachar en una clicada (e mièja) çò que cada autor a ja publicat, es possible tanben !

Ne volètz far partida ? Ma fe, es totjorn possible, per aquí ont sèm avèm bravament de plaça per parlar de cultura en occitan. Benlèu nos deuriatz contactar ?

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Alan Roch foguèt institutor pendent plan de temps, avant de venir animator cultural, çò qu'explica perque consacrèt una part de son activitat a escriure pels dròlles. E a contar, qu'Alan Roch es conegut per sas istòrias inspiradas de la tradicion e de la vida del seu país (Carcassona), que salpica d'un umor ironic. Son agach agusat li val d'escriure de cronicas dins mai d'una revista o jornal, e notadament sul rugbi, que n'es un afogat de primièra borra.

Nasquèri en 1950 dins un vilatjòt de la plana de Pàmias dins una familha de païsans. Professor d'agricultura a Rodés, Ondas e Ausevila. Locutor natural, ensagèri d'escriure en lenga nòstra tre ma retirada, novèlas, articles, cronicas, pèças de teatre...

Aldric descobriguèt l'occitan a l'universitat del Miralh. Trabalhèt un temps pel Diari e participèt a son espelida coma vertadièr magazine cultural occitan, mas tanben dins la comunicacion o l'evenimencial. Lo podètz ara tornar trobar a "Nuage de Laine", son cafè-brocadís (café-tricot) dins lo barri dels Carmes de Tolosa.

Anaïs es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Adieu brave monde ! Soi un jovenòt amator de lenga nòstra. Mon rapòrt a l'occitan sembla un pauc a una bona galejada perque soi un francimand (normand) qu'acabèt per far d'estudis d'occitan. Soi apassionat de jòcs vidèo tan dins lor pratica coma dins la cultura o la creacion a l’entorn. De mai, aimi tanben los jòcs de ròtle e la sciéncia-ficcion distopica.

Angèle es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Anna es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

De formacion scientifica, Anne-Pierre qu’a trabalhat en grops internacionaus. En tornar tau país, que’u semblèc evident d’obrar per la lenga, indissociabla de la cultura e de l’identitat d’un pòble. A l’Escòla Gaston Febus, qu’ei en carga deu libièr e de la promocion de la cultura gascona sus internet. Qu’ei tanben secretària de las Edicions Reclams e presidenta deus Amics de Ràdio País en Comenge. Los sons motors : la nautat, lo cant liric, la literatura, los Pirenèus, la Gasconha.

Naishut en 1994 a Ais de Provença, Antòni Viguier es un jove escrivan autopublicat de dark fantasy en Cairassenc, parlar Alpenc de la lenga Occitana. Son premier libre, ”Lo Tablèu”, es sortit en 2018 e foguèc seguit de doas micronovèlas en linha : ”Lo Paure Jacme” e ”La Desliurança”. Son segond libre, que sòrt per la rentraa 2019 a nom ”Finsternis”, sarè la premiera partiá d’una istòria que marca la naishença dau sieu univèrs (lo nom de la segonda partiá es revelat a la fin dau libre). sas influéncias principalas vènon de creators d’univèrs, pas sorament dens la literatura, mas decò dens lo manga o lo videojuèc : Kentaro Miura (Berserk), Hidetaka Miyazaki (Dark Souls), Andrzej Sapkowski (Wiedźmin/The Witcher) o encar H.P. Lovecraft (lo mite de Cthulhu). D’autras chausas an decò una influéncia das grandas sus çò qu’escriu : las culturas e mitologias Eslavas e Germanicas, sa passion per la musica modèrna (lo Metal extrèm) e tradicionala, l’istòria Europenca, la lingüistica e la natura.

Estudíi e rèsti as Ais de Provença, vènent de la Vau de Durança. M'agradan l'istòria, lei sciéncias, la fantasia, la sciéncia ficcion, la politica e pantaiar d'un monde de Deman mai polit qu'aqueu d'encuei.

Se ditz qu'Aurélia Lassaque sòmia dins doas lengas, l'occitan e lo francés.... escriu en tot cas dins las doas ! Poèta cosmopolita, animada d'un esperit de scèna, aima de far ausir sa poesia en França e a l'estrangièr dins de lecturas musicalas ont intervenon de còps lo cant, la pintura mai la dança. Escriguèt mai d'un recuèlh, coma "Pour que chantent les salamandres" (Edicions Bruno Doucey, 2013) o "En quête d'un visage" (Edicions Bruno Doucey, 2017), e figura dins mantuna antologia. Aurélia Lassaque es tanben la mairina del Diari !

Aurélien es estudiant d'occitan a l'Universitat Tolosa 2 Joan Jaurés.

Ancian professor d'occitan, Bernat Bergé, qu'aima de se chafrar lo "Bernat Contaire" se dedica ara a l'escritura, mai que mai de contes, qu'aima tanben de presentar sus l'empont davant un public esbalausit per sas istòrias modèrnas e plan sovent risolièras. Escriguèt aital “L’Estilò Negre” (2001), “Un còp èra la salsissa” (2008), “Paure Monde!” (2010), "Limitas" (amb J. Bodon, J.C. Sèrras e B. Cauhapé, 2015) Bernat Bergé es tanben plan implicat dins l'Escòla Occitana d'Estiu e dins son país, d'entre Sava e Garona.

Camille Martel, ò Yellow, es naissut en 1986 en banlega parisenca. Vengut montpelhierenc en 1993, es ara jornalista e musician, versat subretot dins la cultura hip-hop, que liga a la lenga occitana. Membre dei grops Doctors de Trobar, Humpty Dumpty, Le Café du Pauvre, Les Peigneurs de Girafe, Mauresca... es tanben un segueire de lònga de Massilia Sound System, una expertesa e de liames que li fagueron escriure un libre, "La Façon de Marseille" (edicions Le Mot et Le Reste). Ambe Jordan Saïsset, signa "Musiques Occitanes", sempre en cò dau mesme editor.

Lo Capitani Lemosin es un supereròi plan de chas nautres, que viu 'captat dins un repaire secret, au mitan dau malhum de galariàs que s'espand jos la vila de Limòtges. Son subrepoder ? Tot saber sus sos cosins americans, conéisser los bons plans en comic-books, serias e filmes de supereròis e ne'n far profitar lo monde, entau, per la sola beutat dau geste.

Bearnesa expatriada a Tolosa, Carolina Dufau, dicha Carò, es una artista de terren, mai tots-terrens, de la cantèra, art que mestrèja "de com cau", fins a la vidèo al dintre del Collectiu Dètz. Carò canta dins lo grop 100% femenin Cocanha e dins d'autras formacions, e es tanben redactritz al Diari.

El Casal català de Tolosa de Llenguadoc fou creat l’any 1945, després de la Guerra civil espanyola. És una associació cultural que té com a objectiu la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. El Casal organitza activitats diverses: classes de català, cursos d’iniciació a la sardana, conferències, concerts, activitats infantils, etc.

Cathy Lacroix es directritz de l'Institut d'Estudis Occitans de la Region Occitània - Miègjorn / Pirenèus, l'associacion qu'edita Lo Diari e lodiari.com. Participa a l'elaboracion del magazine e s'encarga dels abonaments e de tot l'aspècte administratiu. Apassionada d'arts, li arriba tanben d'escriure dins la revista, sus aquel subjècte mai d'autres.

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Cedric foguèt director del Centre de Formacion Professionala Occitan (CFPO), avant de tornar a son primièr mestièr : l'animalariá. Obrèt bravament per la preséncia de l'occitan dins las novèlas tecnologias, notadament per la traduccion d'aisinas numericas.

Clémentine es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Cloé es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Constance es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Constantin es estudiant d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Corinne Lhéritier es regenta en Lengadòc bas e fa totjorn milanta causas en e per l'occitan, amb e per los dròlles, coma son agenda que pareis cada an. Es tanben traductritz e faguèt notadament una revirada occitana de la benda dessenhada "Los Ignorants" d'Étienne Davodeau amb l'ajuda de Josiana Ubaud.

Ve lo qui ! La cadena nissarda CULTURA VIVA TELEVISION es arribada ! Una cadena nissarda que si va ficanassar en la cultura tota. L'aventura si principièt en lo 2016 quora doi amorós de la lenga decidèron de si garçar en lo monde grandas dei rets sociali. Non l'asperavatz ? E bè l'avèm fach parier ! Lo supuòrt audiovisual nos a semblat un buòn mejan de rendre còmpte de la vivacitat de la lenga nuòstra e esperam vi donar d'informacions, de biais de veire que son pas totjorn presents en lu autres mèdias. Ponchonas ? Avètz lo dever de l'èstre embe nautres e non esitetz da mandar lu vuòstres avís mas non denembretz jamai que siam basta d'amator que van emparar e progressar en faguent, tant e tant, de cagadas. Avèm da besunh dau sosten vuòstre e pèr si faire li es basta da s'abonar a la cadena. Non vi faire de bíla, es ren car vist qu'es a gratis. Acaberam aquí en vi mandant una baièta venguda drecha de la Bèla e m'una sentença dau país nissard : "Se la barba donèsse de sens, li cabras serion doctor. » La combrícola de Cultura Viva - Dàvi Assas-Silveri & Patrici Arnaudo

Me dison Cyril Vergnaud, ma familha es sortida de Cruesa (23). Demòri en Taiwan dempuèi de nombrosas annadas, dins una vila que se ditz Pingtung e que compta mai de 200 000 estatjants. Es pas una tròp granda vila, ont fa bon viure. Soi professor de lengas e m'interèssi a las culturas, a la literatura e a l'art. Escrivi de poesia. Ai un can, que s'apèla Orange, un can d'òrb a la retirada. Malgrat que soi originari del lemosin, apreni principalament lo lengadocian, mas m'agrada d'estudiar la cultura occitana dins son ensemble.

Danièla Julien es naissuda a Tarascon en 1944 dins una familha que parlava provençau a l'ostau. Foguèt regenta, directritz d'escòla, conselhièra pedagogica e ensenhaira d'occitan, en mai de n'èstre una militanta, a la MARPOC notadament. Estudièt fòrça l'òbra de Robèrt Lafont e lo faguèt largament conóisser, en lo revirant o en i consacrant una tèsi o de trabalhs universitaris. Danièla Julien escriu tanben de pròsa o de poesia, amb Viatge d'ivèrn, Letras, Séduction o De mèu e de juscla.

Perigòrd d'origina vivent a Tolosa aprèp un passatge a Bordèu, mas d'èime panoccitan, oficii coma cap-redactor del Diari a la seguida de Sebastian Pugin, qu'ensagi de contunhar son òbra. Ai una formacion en letras, en lenga occitana e en projèctes culturals, tanben en comunicacion, webmastering e evenimencial. Soi curiós de tot çò qu'es creacion, encara mai s'es en ligam amb la lenga occitana, e s'estimi melhor daissar parlar los autres e jogar lo "Mossur Leial" en colissas, me veiretz d'aicí e d'alai signar qualques articlons, en defòra del tradicional edito, sus de subjèctes variats. En mai del Diari soi cargat de mission sus d'autras accions de l'Institut d'Estudis Occitans de la Region Miègjorn-Pirenèus qu'o edita, e fau tanben d'autras causòtas a costat.

Dàvid es un cercaire en domeni occitan, particularament ocupat a far conéisser los archius occitans de Gironda e de Bordèu. Es l'autor d'una tèsi suls escrichs politics occitans en Gironda d'abans 1914, de "Coma un crostet darrèir un cròfe", recuèlh de literatura populara, e d'autres trabalhs universitaris. Es tanben especialista de la lenga del Nòrd de Gasconha.

David Fabié, nascut a Vilafranca de Roergue, ausiguèt l'occitan en çò de sos grands. Es l'autor d'una tèsi (2011) en literatura francesa consacrada a Claude Peyrot, un autor occitan de Roergue del sègle 17.

David Grosclaude qu'ei estat conselhèir regionau en carga de l'occitan a la Region Aquitània. Qu'ei adara jornalista entà la cadena de television sus internet Òctele.

Mon nom es Denis Capian, brolhère lo 28 de feurièr 1962 vèrs Avinhon. Rèste vèrs Privàs. Siu membre de l’IEO 07 (Ardecha), encharjat de la bibliotèca e de la librariá de nòstra associacion (2 charrèira Diana de Peitieus, 07000 Privàs). Participère en l’edicion de Huit siècles de littérature francoprovençale et occitane en Rhône-Alpes : morceaux choisis de Jean-Baptiste Martin et Jean-Claude Rixte (EMCC), de Le patois de moi à toi de Georges Dumas (DOLMAZON) e de La vachèira d’Alain Charre (NOMBRE7) amai editère ieu Letras d’un paure Bogre de Granolin (EDICIONS ORTOGRAFICAS D. CAPIAN). Siu una mena de « protagonista culturau » que fau mai de corses d’occitan per los bèus en Ardecha dempuèi mai de vint ans amai abonde de matèria occitana vivaresa lo sit occitan.org.

Orientau dau Lengadòc, escotaire naturau d’una lenga qu’èra a mand de s’escondre luònh de la vida vidanta, l’anère quèrre ont s’amagava : de la plaça dau vilatge a la cava cooperativa, dels corses de l’escòla vièlha dau Paratge a la fac, promocion « botifarras ». Memòri sus La Campana de Magalouna. Montamametas dins la vida vidanta per faire bolhir una topina magrostina (topina or not topina ? Aquò’s aquò la question !), m’entache de portar aquela lenga un pauc d’en pertot ont barrutle tant coma amb los amics de la Roquetia - lo país que Max Roqueta i fasiá de doctor - o au dintre de l’IEO. E...rau ! Aime la Santa Verge, lo vin d’aquí, la filosofia dau maset e la galejada clapassièira. Enamorat de garriga e de Verd Paradís.

Emilia es una anciana estudianta d'occitan de l'Universitat de Tolosa 2 Joan Jaurés. Originària d'Avairon, trabalha actualament pel Centre Cultural Occitan d'Albigés. Foguèt estagiària e servici civic al Diari, ont se prenguèt de gerir la comunicacion e d'escriure d'articles, çò que contunha de far.

Emma es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Emmanuelle es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Eric Astié es neishut en 1960 suu bacin de la Tèsta de Bug. Pren consciéncia de la soa occitanitat au costat de Crestian Rapin o Marcèu Esquieu. Qu'es professor d'occitan e d'espanhòu e que viu adara en Guadalope. Que publiquè mantuns articles dens mei d'ua revista occitana, e qu'ei tanben l'autor de "Diari d'un mes de Març" (Prèmi especiau de la jurada Jaufre Rudel 2010), o d' "Astrologia Negra".

Eric Fabre es nascut a L’Avelhanet, d’una familha ont se mescla Arièja Nauta e Aude del Rasés e del país de Quilhan. Sòci de l’IEO d’Arièja, i es elegit al CA desempuèi un parelh d’annadas. A l’universitat, ensenha l’istòria dels campèstres e de l’agricultura, en ligason amb sas recercas.

Nascut en 1956, canta en occitan, catalan, castelhan e (un pauc en) francés despuèi lo mes de setembre de 1971. Faguèt un quinzenat d'enregistraments (vinils + CDs) e creèt, en collaboracion ambe L'Estiva (Scèna Nacionala de Foish e de l'Arièja), los espectacles "Gao", "Marrano" (que la segonda version ne serà "Pep el mal"), "RdV" e, recentament, "La vida", sus sos 50 ans de carrièra. Es dempuèi 2022 president de la seccion regionala Occitania de l'Institut d'Estudis Occitans e doncas director de publicacion del Diari.

Fabiana Garnerin faguet sos estudis secondaris au Liceu Enric IV de Besiers, onte descubriguet l’existéncia de l’occitan (Claude Marti, Ives Roqueta…). Un còp a la retirada, se botet d’apréner lo dialecte lemosin, lo de son ranvers, e sos jos-dialectes, que l’i en a mai d’un... Reüssiguet pasmens a se’n despatolhar frau que brau. En 2020, jostenguet una tèsi de doctorat subre l’escrivan peiregòrd Joan Ganhaire (a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr).

Soi neishuda a Paris, de soca gascono-alpina. Èri ensenhaire en lenga inglesa. Èi viscut dins Gèrs dempèi 2002. L’occitan, que mis grans e ma maire parlavan tostemps amassa, m’i soi botada aquí dins lo men vilatge, puish dambe l’ajuda remirable deu Collègi d’Occitània, deu Cfpòc de Tolosa e de Seuvalada en Biarn, de la formacion professionau a Aush e mantun autes : l’Academia de gascon de Sheishan en Astarac, los talhèrs de lenga deu Gèrs a Saramon e en l’Isla de baish, l’estagi de l’escòla d’estiu de la Guépia. Ei tanben participat a l’arcuelh deu Felibritge aqui. Soi venguda ahuecada de literatura, d’istòria e d’escritura occitanas. Èi escriut articles per "País Gascons" la revista de Per Noste, e ua petita cronica dambe l’escaish nom deu "trauca-sègas" dins "Le petit Journal du Gers". M’interessan tanben fòrça lo patrimòni, la musica tradicionau, las danças occitanas e la literatura iberica (castelhan e catalan).

Pablo Galonnier, o Garonne de son nom de gredon, es un jove tolosenc, apassionat per doas causas : lo dessenh e l'occitan. Se ditz que dessenha dempuèi tot pichon - abans de parlar quitament ! - e sas influéncias son de cercar dins lo dessenh umoristic, satiric a la Fluide Glacial, la BD francobelga... Amb Lo Diari vòl ensajar de rodar son univèrs, fait de gags, de situacions e de jòcs de mots multilingües, en publicant regularament sos pichons "strips" dins un magazine tot en òc.

Geremìa Marçais es magistre bilingue à Nissa. Paire de tres enfants, jugaire de morra, de pilo e actor au teatre Nissart de Francis Gag, es finda un afogat de l'OGC Nissa.

Membra deu Cercle Occitan de Carbona, soi passionada de lenga nòsta. La hiqui en davant dambe le mièu trabalh. Rica de rebembres, ensatji d'escríver tot çò que sabi de mon Volvestre natiu.

Nascut en Òlt e Garona, Guillaume Gratiolet viu ara a Tolosa. Òme de mèdias, passèt per mai d'una ràdio, faguèt tanben de television, avant de s'ensajar uèi a la premsa magazine escrita dins las colomnas del Diari. "Selecta" (DJ) e animator, Guillaume es tanben un afogat de musica e de "pop culture", doas passions que parteja amb lo monde e en occitan se vos plai al dintre del projècte "Lo Clam", ont parla tan de serias tele que d'espòrt, de cinèma o de videojòcs, entre dos "esquètchs" risolents e de seleccions de cançons plan mitonadas. Quand foguèt sollicitat per far partida del còr de l'equipa del Diari, respondèt "òc" còpsec. Una evidéncia !

Formator en lenga occitana, Hervé la liga al territòri, a la natura e sa descobèrta, notadament dins Arièja, qu'i viu. Es un afogat de football e de rugby.

Hervé Terral foguèt sociològ de l'educacion a l'Universitat de Tolosa-Miralh e n'es ara retirat. Publiquèt d'obratges universitaris sus l'educacion, l'escòla, l'ensenhament professional en França. Occitanofòn d'aurelha d'entre Besièrs e Nimes, s'interessèt totjorn a la literatura d'òc e notadament a Antonin Perbòsc. Faguèt paréisser, en 2014, "L'Occitanie en 48 mots" (IEO Edicions), un libre de vulgarizacion de la civilizacion e de la cultura occitana, amb d'articles alfabetics dedicats a de concèptes coma l'istòria, la gastronomia, la literatura, largament sorsats e illustrats de citacions. Pel Diari, acceptèt de s'encargar d'una seria de retrachs d'autors de lenga d'òc... pas totes plan coneguts d'alhors !

L’IEO dau Lemosin es una associacion creada en 1977 que s'es professionalizada en 1999, e aura fai partida dau paisatge culturau de la region. Sa vita es richa, emb daus eveniments, daus estagis, de las publicacions, de las intervencions sus tot lo territòri lemosin, daus partenaris de fisança e de terren. L'IEO 87 s'ocupa tanben de la Librariá Occitana, au centre de Limòtges, obentot de la "Biaça", daus documents d'archius visuaus e sonòres de la paraula e de la lenga a consultar sur internet.

Jacme Taupiac, nascut en 1939 en Lomanha, es un lingüista occitan contemporanèu reconegut, membre del Grop de Lingüistica Occitana, del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Trabalhèt e trabalha encara bravament sus la normalizacion de l'occitan e lo desvolopament de l'occitan estandard. Publiquèt un ramelet de trabalhs sus la lingüistica occitana : L'occitan blos (1964), Diccionari de mila mots (1992), Gramatica occitana (2000)...

Joan-Cristòu Dourdet es ensenhaire-cerchaire en linguistica e afogat d’occitan dempuèi sos vint ans. Nascut en Lemosin, a auvit la lenga occitana dins la familha e la bela familha çò que l’i fai totjorn quauquas enchaisons de las bonas de bargassar.

Joan Francés es en carga de la Tuta d'Òc, librariá occitana de Tolosa (Ostal d'Occitània) bailejada per l'IEO 31.

Joan Loís Lavit es un ancian regent, puèi conselhièr pedagogic d'occitan dins las Nautas Pirenèas. Es uèi un autor màger de la literatura occitana actuala, e sap manejar mai d'un estile e mai d'un registre : roman, novèla, teatre, policièr, public jove o encara sciéncia ficcion.

Nascut a Courbevoie (92) en 1984, Joan-Carles Codèrc es originari del Segalar d'Avairon. Decidís lèu d'aviar d'estudis d'art e s'orienta aprèp lo bachilierat en classa preparatòria. Passa puèi per las Bèlas Arts de Marselha, puèi s'acara a la tipografia pendent tres ans, al dintre de l'ENSAV La Cambre a Brussèlas. Aprèp qualques annadas de grafisme, totjorn marcadas per un apròchi manual, se consacra finalament al dessenh, a la pintura o encara a la paret pintrada. E se designa d'aquí enlà, e mai largament, coma plastician. La cultura occitana fa una entrada tardièra mas indefugibla dins son apròchi, que definís aital : "crear en partissent del sòcle cultural, lingüistic e geografic occitan, aquí lo fondament de ma demarcha. Un eiretatge calat, vengut font de questionaments, de proposicions, quand se sarran de problematicas plasticas, socialas o politicas contemporanèas. M'emplegui a tornar dobrir doas vias, una per l'agach, l'autra per las aisinas. La creacion coma solucion a d'enjòcs que figura."

Joan-Guilhèm Roqueta es lo filh de Max Roqueta. Trabalha fòrça per far conéisser l'òbra de son paire, amb de traduccions notadament. Trabalha tanben amb Joan Pau Creissac, autre autor de la region de Montpelhièr.

Lo Joan-Peire Lacomba s’es eslevat del costat d’a Briva. Vint-e-cinc ans de temps, se botet, coma tots sos reires, paisan, en Nauta-Coresa ente fasia venir de bestias lemosinas. Anuech fai òbra d’escrire e de fòtògrafiar. Mai d’un projects son subre la sua taula de fustier d’autor, que sembla ben qu’esfregisse pas gaire. Dona tanben de cors d’occitan e, a l’enchaison, se sap far contaire.

Jordan Saïsset es responsable del departament musica, patrimòni sonòr e creacion actuala al dintre del CIRDÒC - Institut Occitan de Cultura.

Jòrdi Peladan nasquèt en 1938 a Alès d’una familha cevenòla ; es en Cevenas qu’aprenguèt l’occitan de sa mameta. Foguèt professor de matematicas, occitanista, engatjat dins lo mitan associatiu de Nimes. Publiquèt d'òbras literàrias, un metòde d’aprendissatge de la lenga occitana, de poesias e de romans policièrs.

Júlia es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Justine es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

La Fabrica Salvatja es un collectiu format de Perrine Alranq e Clément Baudry, a l'entorn de "culturas vivas e antropologias". Prepausan notadament "Molière Face Sud" basat sul trabalh de Claude Alranq, a l'encòp una conferéncia teatralizada e d'accions culturalas a l'entorn de Molière e del teatre lengadocian.

La Galipòta es una creatura que trèva lo Sud-Oèst de França... Aquela sembla aver causit Bordèu coma punt d'ancoratge, e s'interessar a un fais de causas : espòrt, literatura, vièlhs escrichs e archius, folclòr e mitologias...

La Praxis Escrita Liura, o PEL, es un collectiu artistic proteïfòrme montat especialament pel Diari. Son principi es de convidar d'artistas variats, sa tòca de questionar lo rapòrt entre lenga occitana e arts visualas. De cap a un art d'expression occitana ? En tot cas dejós la PEL, lo dialògue es possible !

Laure es estudianta a l'Universitat Tolosa Joan Jaurés.

Laurenç Alibèrt ensenha la lenga e la literatura occitanas a l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr, aprèp aver ensenhat la literatura francesa e comparada al Collègi Universitari francés de Moscòu. Es tanben cercaire en literatura occitana modèrna (representacion de la realitat entre lo XVIen e lo XIXen sègle) e medievala (lo meravilhós dins las òbras narrativas). Enfin, es membre de la còla de recèrca ReSO (Recèrca suls Suds e Orients), de Montpelhièr 3, de l'AIEO (Associacion Internacionala d'Estudis Occitans) e de la SFLGC (Societat Francesa de Literatura Generala e Comparada).

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Lili se faguèt un temps una especialitat de cronicar los libres (o autras publicacions) pels dròlles dins las colomnas del Diari, que ne vesiá passar bravament. Ara a cambiat d'activitat, mas aquò l'interèssa totjorn, tanplan coma lo teatre, e plan d'autras causas.

Guidaira toristica a Bordèu e en Gironda e doctoranta en sociolingüistica occitana, Marie (Linguipixie) s'interessa a las lengas, a l'istòria e aus univèrs de ficcion. Sus Instagram, parla de sa tèsi e de personatges feminins (en màger part) coma Alienòr d'Aquitània, las princessas Disney, o enqüèra las Suber Dròllas (Super Nanas).

Lisa Gròs viu dins Gard. Es autora d'obratges en occitan, romans, contes amb una sensibilitat pels dròlles. Es tanben la presidenta de TèVéÒc, una associacion de produccion audiovisuala, amb la quala realiza de reportatges e d'entrevistas aquí ont Lengadòc e Provença se rejonhon.

Lo CIRDOC es lo Centre Interregional de Desvolopament de l'Occitan. Es ara un Establiment Public de Cooperacion Culturala aprèp una fusion amb l'In'Òc (Institut Occitan). Dins sas missions trobam lo patrimòni e la cultura occitana, amb notadament un fons documentari important, servat dins sa mediatèca de Besièrs.

Aquel compte es bailejat per tota la còla de redaccion del Diari. Es aquel compte que s'ocupa dels afars corrents sus aqueste site e s'encarga de la publicacion dels articles.

Loisa es una jove avaironesa que s'interèssa a l'occitan.

Louis es estudiant d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Sèi Maël, provençau emigrat en Auvèrnha (parle sobretot auvernhat). Crèse que l'occitan deu se sonar "auvernhat" e que Montferrand serà capitala d'Occitánia tota puèi dau monde. Fase de l'informatica en amator, e sòne a totas las pòrtas de mon caire per dire "installa Linux e parla occitan". Ma qualitat principala en mai d'èsser comunista e d'una granda biautat e sapiença, z-es de podèr faire chiar tot le monde e per tot los subjèctes, mèsma iu. Sèi d'escriure una BD sobre la Granda Viala de Clarmont, un roman enquèra sobre la Granda Viala de Clarmont, e faguèi un juòc video, Luminax (pas enquèra en occitan, parlave pas dins le temps). Parle patés parisian, patés de londonian, auvernhat dialècte occitan, esperanto, e picard chti.

Manon es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Manon es una passionada de teatre, d’occitan e de lectura ! Amb una licéncia en occitan, una en teatre e un master MEEF bilingüe occitan, trabalha dins d’associacions a l’entorn de la lenga. Aima jogar amb los mots e crear de bendas dessenhadas amusentas amb son amiga Mi !

Manon faguèt sos estudis en occitan puèi sciéncias del lengatge a Tolosa. Es ara regenta dins Tarn.

Marie-France Fourcadier-Tourrel es retirada de l'ensenhament. Tornèt a l'occitan amb la facultat de Montpelhièr. Es ara engatjada associativament dins Erau, totjorn per la lenga e la cultura occitanas.

Marion es en carga de la Tuta d'Òc, librariá occitana de Tolosa (Ostal d'Occitània) bailejada per l'IEO 31. Librària de profession, s'interèssa fòrça a la literatura pels dròlles e nos parteja aquel interès dins Lo Diari.

Mathilde es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Marselhés de naissença, còrse e piemontés d'origina, exiliat en Biarn pendant dètz ans. Faguèri lo jornalista a Ràdio País a Pau quauqueis annadas avans que de tornar au mieu. Ai redigit d'articles per d'unei mèdias en lenga nòstra e fuguèri animator de l'Ostau dau País Marselhés. M'agradan l'istòria, lo fotbòl e lo chich kebab, tres causas que se marridan perfectament s'avèm un pauc d'imaginacion.

Matieu Poitavin fa lo professor d’occitan e de cinèma en Aurenja. Son escritura, inpirada tant per la literatura populara coma per la cançon cerca a mesclar tradicion e modernitat. Ambe lo fotograf Stéphane Barbier publica "Sus lei Piadas de l’Absenta" (Atelier Baie, 2016), quista d’una identitat poetica e imatjada a l’entorn de Nimes que fa l’objècte d’una mòstra que vira dins Occitània. "Un Matagòt Modèrn" (IEO, 2011), roman per lei jovents, permet una traucada dins l’escritura fantastica. "Esperit de Sau" (Aucèu Libre, 2014) (Prèmi dau Racònte, 2014, Vau d’Aran), cònta tres lescas de vida dins l’istòria d’Aigasmòrtas. En 2017, ajudat per Florian Vernet, Poitavin s’ensaja a l’escritura parodica ambe lo personatge de Josèta Kroner (Aucèu Libre) ; San Antonio n’es la referéncia comica. En 2018, l’escrivan davera lo Prèmi Ostana (Piemont – Valadas occitanas d’Italia) per l’ensems de son òbra recenta.

Maxime Juniet cresquèt dins lo barri Sant Çubran de Tolosa. Afogat per las istòrias que revèrtan camins que se crosan a l’infinit sens aver cap de debuta nimai de fin, faguèt d’estudis de sociologia e d’antropologia que lo menèron al Mexic abans de s’installar dins Tarn ont fa d’uèi lo professor d’occitan.

Mélissande passèt son enfança en Dordonha, ont descobriguèt l'occitan. Aprèp d'estudis a Bordèu e Tolosa, s'installa dins Avairon per i far professora, tanben animatora al Centre Cultural Occitan de Roergue e i far nàisser una drolleta. Per tal de tornar tibar lo fial amb sa grand, que mestrejava l'art textile (teissatge, tapissariá, cordura...) e que coneguèt tròp pauc, Mélissande Artús s'ofrís una formacion al prèp de Brigitte Catusse a la filatura de las Landas de Vilacomtal (12). I apren maitas tecnicas per téisser. Inspirada per la cultura occitana e francesa del seu territòri, jòga amb lo fial coma amb los mots, per de poèmas, de brodariás, de teissuts e autras installacions. Posant son inspiracion dins la natura, los elements e los senses, conta de situacions (sovent bilingüas) que la fan sorrire. En 2020, amb l'artista Joan-Carles Codèrc, crèa lo collectiu la PEL (Praxis Escrita Liura) pel Diari.

Micheu Chapduelh es un escrivan occitan, nascut en 1947 en Dordonha. Romancièr, cançonièr, poèta, etnològue, cronicaire, contaire, es l'autor de mai d'un libre en occitan o en francés. Es conegut per son umor e sa pluma incisiva e sas "Coleras", quasiment un genre literari a part.

Miquèl Taiac es un "istoric" de l'Institut d'Estudis Occitans, e un dels teoricians de l'accion culturala de proximitat, qu'aplica dins sa seccion de Tarn. Es actualament president del Centre Cultural Occitan d'Albigés.

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Percors : licéncia en mescla de cartas, puish mestresa en dats faussats. Perfiu : aqueth qui explica las reglas aus autes mes qui ne las compren pas tostemps. Terren : estrategia, esbrofe, camatravas, tradidas, mautornas. Hèitas : ganhar un Monopoly shens quitament crompar la rua de la Patz. Hòrt : Bazar Bizarre. Feble : belòta e derivats. Libe de capcèr : las reglas e caracteristicas deus personatges de Smallworld (e las extensions).

Nais es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Me 'peli Nicolau e sei un pitit nuvel de trenta un ans. Lo prumier còp qu'ai auvit la lenga : 'quò era chas mos grands que demoràven en Corresa, devèrs Ajac. Totparier, 'quò era nonmàs de la pitas expressions, daus biais de dire e subretot daus juraments. 'Quò es de las annadas mai tard qu'ai realizat qu'un tresaur durmiá jos mon nas e que sei vengut/tornat a 'quela lenga : l'occitan lemosin. Aura, demòri a Aissa, rasís Lemòtges, onte contunhi mon chamin occitan en boirar lo parlar de mon grand al parlar locau. Per lo fantastic, 'quò es un pauc parier coma per l'occitan, l'ai vist tot pitit en Corresa emb 'na granda fontaniera e 'na tanta que m'agrada de sonar "fachilhiera" (quitament si aura dirian pusleu "nuvel atge"). Puèi, de segur, i a 'gut tots los libres e subretot los filmes (per un goiat tant fenhant coma ieu).

Noémie es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Òctele es una cadena de television en linha a 100% en occitan.

Océane es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Ophélie es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Paulina Kamakine qu'ei vaduda en 1989 a Tolosa. Apassionada per las lengas, que n'a aprés mantuna avant de tornar cap au son gascon, lenga de la gran-mair. Poetessa en òc, que cerca la beutat esconuda en lo monde, e que viu la soa poesia com un engatjament, notadament entà har valer e reconéisher ua mei grana preséncia feminina dens la literatura de uei lo dia. Entàd aquò, qu'ei la coordenatora d'ua antologia en 2 tòmes, "Paraulas de Hemnas", a çò de Reclams.

Pèir Cames qu'ei professor dens lo 65. Que hè ràdio sus Ràdio País e que dessenha e illustra (afichas notadament) a plaser.

Peir Lobèra èra un militant occitan e sindicalista, plan engatjat per la causa occitana dins las Nautas Pirenèas. President de l'Institut d'Estudis Occitans de Miègjorn Pirenèus, foguèt director de publicacion del Diari. Defuntèt en 2019.

Nantesa d'origina, Perrine seguiguèt d'estudis literaris e documentaris e rescontrèt l'occitan a la facultat de Bordèu. Trabalha dins lo tractament, mai que mai numeric, de las ressorsas documentàrias e gerís de projèctes numerics.

Pèire faguèt d'estudis d'occitan, e d'engenhariá culturala. S'investiguèt a Tolosa dins d'associacions occitanas joves e collaborèt al Diari pendent qualques temps.

Nascut en 1971 e sortit del país de Sault, Pòl Rausèl passèt sa vida a l’estrangièr : bèl primièr a París, puèi dins mai d’un país d’Africa, d’America Latina e del mond anglofòn. Ingenior de formacion, refusèt de se metre al servici de las grandas companhiás – nacionalas o internacionalas – e causiguèt puslèu de far l’artista (plastician) o l’ensenhaire, segon lo lòc e las possibilitats. Après aver barrutlat gaireben 30 ans per la planeta, ven de tornar definitivament al sieu país natiu e de tornar descobrir la siá lenga pairala (sa maire èra una berbèra josieva que li parlèt pas qu’en francés). Ditz que son país d’enfança a talament cambiat que, paradoxalament, es ara que se sentís en exili...

Quentin es estudiant d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Quentin es estudiant d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Un pè dins las Corbièras, un autre dins lo Fenolhedés e un ortelh a Tolosa. Fasiá un bon moment qu’èri a trabalhar a desvelopar las idèas dels autres dins la produccion e la comunicacion, comenci ara a trapar un pauc de temps per de projèctes mai personals. D’un costat a fosigar dins las archivas e las ruinas, ont ensaji de recaptar l’història de l’Occitània « precatara » a tendéncia visigòta. De l’autre, a ofrir qualques còps de mans a d’eveniments culturals plan contemporans. Sens dublidar d’anar culhir fenolhetas, trescalans, farigolas o campairòls quand son de sason.

Robin Chouleur nasquèt a Nimes en 1990 d’una familha rodanenca-normanda, e creissèt dins un maset nimesenc. Es diplomat de l’École Nationale Supérieure du Paysage en 2014 puèi de licéncia LLCER Occitan a Pau Valeri en 2020. Es ara a seguir un doble cursus de Master en occitan : MEEF e LLCER. Desvolopèt una practica artistica pluridisciplinària basada sus la confrontacion entre la geometria e l'organic que se tradusís per l'emplèc obsessionau dau cairat. Aqueste es per eu l'abstraccion geometrica ideala. Permet de quadrar d'unitats concretas, de simular de fenomèns microscopics o macroscopics dau real a l'escala umana. Ansin declina la forma de mantun biais, sens limitacion de tecnicas dins d'escasenças diversas. Robin Chouleur evita leis ajudas tecnologicas per se focalizar sus una pratica engatjada fisicament, amb fòrça repeticions, desplaçaments. Es una pratica en movement que li plai de far contrastar amb l'apparéncia immudabla de sei produccions. D'efièch, es la figura regulara dau cairat que revela leis irregularitats, leis asperitats, lo caòs dau monde.

Sandra es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Silvan qu'ei un bigordan qui hè hèra de causas : jornalista, programator musicau, collectaire, que canta tanben dens lo grop Papà Gahús. Apassionat de musica, que demòra tostemps un vertadèr punk dens l'anma.

Sonia ven de Gèrs. Faguèt d'estudis d'occitan a l'universitat a Tolosa, puèi s'investiguèt dins d'associacions e d'estructuras tolosencas, e notadament a la Topina, cafè cultural occitan. Ensenha ara la lenga.

Nasquèri a Vilanòva d’Òlt e passèri mon enfança dins un vilatjòt a la punta del Tarn e Garona entre Carcin e val d’Òlt abans d'anar viure a Tolosa. Aprèp aver comprés, tard, l’importància de la lenga qu’ausissiái dròlle, decidiguèri de l’aprene per de bon. Soi un afogat de fotografia : practiqui de contunha, expausi de còps. S'endeven que los projèctes fotografics e l’occitan se rejonhon.

Tristan Gahús es l'escais, coma aquò se fa dins aquel mitan, de qualqu'un qu'aima plan los videojòcs e qu'es prèste a partatjar sa passion en occitan. Autor de detzenas de cronicas, de còps radiofonicas, sus las sortidas recentas, chafradas Tòca-Maneta, tòrna sul Diari amb una novèla formula, mai larga e mai "trans-mèdia", coma se ditz en occitan blos !

Vicent Marqués i Carbonell es nascut en 1950 al País Valencian. Cosinièr de profession (ara retirat), li agrada tanben escriure, e far de recèrcas. Quaranta ans fa comencèt un trabalh antologic e istoric de la cosina occitana e catalana, un trabalh menimós fòrça documentat que qualques tòmes ne son ja sortits. Vicent escriviá ja dins Jornalet, per Lo Diari liura una recèpta, de bon far, totjorn plan rensenhada sus tot lo territòri, amb l'ajuda de Joan Tomàs.

Victòria es estudianta d'occitan a l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés.

Yvon Puech es roergàs. Jornalista a Centre Presse e al Rouergat, foguèt tanben professor d'occitan. Ara s'interèssa plan a la literatura occitana contemporanèa e parteja sas darrièras lecturas e sos còps de còr dins Lo Diari.