Seleccionar una pagina

De l'estèir estant

0 |

Andriu Berry, Les Esprits de Garonne

Ne’n damòra quasi pas una quita tralha. Dus articles de Gui Latry e Miquèu Wiedemann pareishuts en 1997 dens la revista universitària Garona, de Bordèu. De las edicions de las annadas 40, de mau trobar. Aquesta gèsta campèstra (geste champêtre) meritava totun mei que l’oblit. Vertadèir imne a la ribèira de Garona e au folclòre occitan, aquestas Georgicas de Bordalés unissen end’un tèxte d’una originalitat briga desmentida per las annadas, poesia populara e sabenta, literatura classica e folclorica. Sa parucion en çò de la maison d’edicion de Renat Julliard, personalitat dau monde editoriau das annadas 40 coneishuda per son collaboracionisme, n’a probable pas ajudat a la visibilitat de l’òbra.

Andriu Berry (1902-1986) es neishut a Bordèu. Hilh d’un quadre de la Companhia Transatlantica, Andriu Berry hèi sos estudis aus licèus parisians Rollin puei Condorcet. Licenciant en anglés, ven ensenhaire a París, on damorarà quasi tota sa vida. Ahuegat de literatura occitana, publica entr’autes una Antologia de la poesia occitana. Passa lo doctorat damb una tèsi colossala sus Pèir de Garròs, que ne serà editada qu’en partida en 1998 per Gui Latry e Felip Gardy. Ne ‘trapant briga de pòste a l’universitat, Berry acaba sa vida dens lo vilatge d’on sa familha èra originària en Bordalés, Quinsac, au sud de Bordèu.

Berry, catolic, pròche dau gallicanisme, ne presenta pas d’orientacion politica particulara. Sa preséncia capvath los contributors de l’Action Française au bòrd de Pèir Gaxotte, Robèrt Brasillach, Pèir Varillon o Lucian Rebatet, lo prèmi literari Sully-Olivier-de-Serres, instaurat en 1942 pr’au regime de Vichei per recompensar la literatura « paisana » exaltant las valors de la tèrra de Frància… Mès aquò ne harà briga empach a sa respectabilitat institucionala : lo neo-doctor ès Letras gaharà en 1955 lo Grand Prèmi de la vila de Bordèu e en 1957 lo Grand Prèmi de poesia de l’Academia francesa. Serà enterrat a Quinsac, lo vilatge d’origina de sa familha, dens un cavèu reserbat per la municipalitat.

Aquò’s entre 1929 e 1941 – annada de lur publicacion – qu’Andriu Berry compausa los Esprits de Garonne. Lo tèxte banha dens un onirisme – Gui Latry parla d’un « objèct literari a identificar » meilat de solidas referéncias literàrias apuei etnologicas. Lo país qu’es cantat, es la ribèira de Garona bordalesa, entre las comunas de Quinsac (on l’autor tenèva un ostau) e Cadaujac. La fòrma, es a Virgile solide que Berry la manleva, damb un referenciau permanent a las Georgicas de l’autor latin : òbras daus camps, societat paisana, realisme de las sasons, la « gèsta » ovidiana exalte aquí a l’un còp l’epopèia – a travèrs l’emplec dau decasillabe, lo « vèrs epi » – e lo fons folcloric gascon garonés, que Berry aima a ne’n soslinhar la dimension simbolica universala. Gui Latry met en lutz dens son article de 1997 la proximitat daus Esprits damb la Mirèio de Mistrau : castetat de la juenessa, fin tragica, quadre campèstre e sustot – coma dens la tragedia antica – intervencion dau « panteon » pagan e gascon daus « esperits » que balhan lur nom a l’obratge, aquestas divinitats de Garona qu’incarnan, tau la Mòrt, tau l’erotisme de las aigas e de la tèrra que Mistrau incarnarà dens l’Anglòra dau Pouèmo dòu Rose, tau Garona personificat en son rei-diu totemic, Garon, traca de Poseidon fluviau. Berry, que vodrà en 1959 fondar una Academia Occitana (idèia sosmesa a Robèrt Lafont e Bernat Manciet) n’estuja pas son influéncia mistralenca : una de sas partidas s’apera La nuit de la Sainte-Estelle. L’estructura dau poèma es identitica per los sèt cants – precedits d’un prològ e conclutz pr’un epilòg – de l’òbra : un cadun se compausa d’un preludi, que met en scèna e en intriga dus daus esperits, sheguit d’una pausa, que descriu l’accion umana, puei una « masca », scèna onirica dens laquau los eròis viven un episòdi susnaturau, puei una seconda pausa.

Dens lo bas de Quinsac, vilatge cluncat sus una còsta que susplomba Garona, se vei encara anueit lo camin dit « de Joset et d’Anicet ». Mena a l’ancian bac de Garona, desafectat dempuei longtemps, que permetèva de passar de l’aute bòrd, a Cadaujac. Nicèta e Jausèp (prononciat Jouzèt en occitan de l’endreit) son los eròis de l’accion. Eth es passaire, era dòna de paisans, e s’aiman. Mès una gelosa, la lèda filha de l’aubergista de Quinsac, assaja de los separar en incitent Bortomiu, lèd mès fòrt ric paisan, a demandar aus parents de la dòna sa man. A la fin de tot, serà la Mòrt – Maracana o Maranca dens l’univèrs daus Esprits de Garonne – qu’esperarà los aimadors. A costat de las peripecias, daus castiments e daus espers decebuts, los Esperits dau fluve – lo Drac, las Trèvas, la Dama-Verda, La Blancanegra, lo Holet, lo Becut, lo Mandagòt – van e venen, interagissen damb los umans e, a la fin de tot, los hèsen anar au mauhar. Tau los dius dens la tragedia antica, an eths tanben lur vida, parallèla de la daus umans : son amorós, se traïssen, s’abandonan. Son manlevats per Berry au hons etnomogic locau garonés, apuei a tota la literatura d’òc(Pèir de Garròs, Jan-Francés Bladèr), e reduisen las accions e los desirs umans a de las derisòrias temptativas d’existir quand eths, mèstes dau fluve e daus elements, simbolizan la puishença dau folclòra coma element estructurant de l’identitat collectiva – de l’etòs collectiu – dau puble d’aquesta tèrra. A la fin de l’istòria, tots los umans son mòrts. Damòra pas que Garona, e sos esperits, devath un pont-de-bordèu.

Berry, « gascon de bibliotèca » coma lo qualifiquèt Miquèu Wiedemann, ne parlava pas la lenga dau país on s’inscriu son òbra. Mès sa frequentacion de la campanha bordalesa tot lo long de son enfança e dinc a son vielhèir li permet de sarcir e de caunhir son recit de mòts e de tornaduras occitans, de tau sòrta que som daus uns còps quasi de cap ad un « francitan », de la semblaça un petit arcaïzanta (Berry reivava d’una lenga francesa reconciliada damb los idiòmes minoritaris, apuei damb sos pròpis arcaïsmes e localismes), que balha una incontestabla portada lingüistica occitana ad aqueth tèxte francés, prehondament ligat a la cultura occitana.

Los Esprits de Garonne son totjamès en 2018 l’OVNI qu’èran en 1941, encara baucòp mei mèma, que la problematizacion centrala dau non-dualisme entre literatura de letraferits, sabenta e classica, e literatura populara, coma dau folclòre coma element estructuradís de la vida umana, ne’n hèi un obratge que merita que s’i arrestin.

Les esprits de Garonne

Andriu Berry Les Esprits de Garonne (Tolosa, 1941)

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

La Galipòta

La Galipòta es una creatura que trèva lo Sud-Oèst de França... Aquela sembla aver causit Bordèu coma punt d'ancoratge, e s'interessar a un fais de causas : espòrt, literatura, vièlhs escrichs e archius, folclòr e mitologias...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.