Seleccionar una pagina

3QA

0 |

3 questions a… La Mal Cofada

Amb « L’embelinaire » (Setembre 2014), La Mal Cofada nos donèt un còp de mai un exemple polit de la creacion musicala occitana actuala. Lors polifonias nos menan cap al Lengadòc a travèrs los tèxtes de dos poètas d’aquel país. Convèrsa amb Laëtitia Dutech que volguèt plan respondre a las tres questions del Diari !

– 1 –

Dins un reportatge, realizat per Laurent Rousseau, en parlant de l’occitan dises : « Je crois que je suis d’une génération qui a passé un autre cap, on est plus dans la justification. ». Me pòdes dire çò que fa qu’aquò cambièt segon tu ? E, se sèm pas mai dins la justificacion, quin messatge pòrta la vòstra musica ?

Benlèu que lo rapòrt a l’occitan càmbia coma las causas càmbian de còp d’una generacion a l’autra. Quand parli de « justificacion », parli del combat cap a la defensa de la lenga e de la cultura occitana qu’an menat la generacion de mos parents per exemple, dins las annadas setantas e ochantas. Un combat que foguèt mai que necessari e qu’es luènh d’èsser acabat, o sabi ben… Nautras ne podèm aprofichar d’aquel combat, avèm léser de far e d’èsser dins la cultura occitana sens explicar perqué es important, ven una evidéncia.

Benlèu tanben que sèm un pauc mai luènh dels locutors naturals, (nòstres grands) e de fach, vesèm que la « vergonha » es mai luènh tanben. Per exemple lo monde que nos dison « sèrvis a res de parlar occitan » son rares e sovent mai de la generacion precedenta que de la nòstra. D’un autre costat, se la « vergonha » se’n va, i a quicòm de benlèu pièger de còp qu’es « l’ignorance » de la lenga e de la cultura…

Sabi pas se la nòstra musica pòrta un messatge, espèri que çò que portam es la jòia de cantar amassa, lo plaser de cantar en occitan, e la consciéncia de la riquesa d’aquela cultura e d’aquela lenga que nos carram de partejar. L’occitan va al delà de nos, son istòria « rayonnante » e dolorosa marca lo nòstre inconscient collectiu. Sa fòrça se trapa en nos, parla de nos, d’una part de l’umanitat. D’uèi lo combat es dins l’afirmacion.

De còps aprèp los concèrts, onte que siague, lo monde nos venon veire per nos dire que eles tanben an una lenga que lors grands parlavan e que lor agradarián de la conéisser mai. La musica sèrvis de còp de « revelator » coma per las fòtos argenticas, aquò’s mai que polit !

– 2 –

Dins lo vòstre darrièr album (« L’embelinaire », Sirventés/l’Autre Distribution), cantatz los tèxtes de dos poètas lengadocians majors del sègle XX –Leon Còrdas e Joan-Maria Petit. Es una escritura que vos parla ?

Nos encanta aquela escritura ! Fa mai que nos parlar ! Òc cadun dins son estil, Leon Cordes e Joan Maria Petit son ligats, se coneissián e s’aimavan, doncas sembla natural de los amassar dins aquel album.

An un biais de contar lo lengadòc que despassa lo lengadòc, i a una riquesa e una granda beutat dins lors agaches sul monde que nos parla, que nos agrada de cantar. Sabi que Laurent Cavalié lo compositor de las musicas se carra d’inventar de cançons que semblan tradicionalas sus de tèxtes de Leon Cordes escriches ja coma de cançons, e d’inventar de formas musicalas tan sensualas que los tèxtes de Joan Maria Petit. Aqueles escriches son a l’encòp de scenetas quasi cinematograficas e a l’encòp de percepcions sensualas del monde. La poësia es pertinenta dins son universalitat e dins la fòrça de son mistèri, es a dire que tot es pas dich, tot es prepausat.

Per nautras es encara mai una evidéncia de cantar en occitan quand la lenga se fa poësia e quand la poësia dona la consciéncia que l’esclavitud d’aicí es la d’en pertot : Leon Cordes a escrich « canti per los qu’an perdut la cançon, cap d’autres cants ma boca non pòt traire « aquí per lo còp, tot es dich !

– 3 –

Participatz a de projèctes amb d’autres artistas dins « Soritat » e « Madalena ». Une plaça granda es faita a un questionament sus l’identitat femenina dins aqueles espectacles, nos pòdes ne dire dos mots ?

Per « Soritat » coma per « Madalena » avèm respondut a las demandas dels menaires d’aqueles projèctes, ne sèm sonque las actrises. « Soritat » vòl presentar un agach suls arquetipes del femenin, es menat per una circassiana, Fabienne Teulières, que voliá donar lo cant occitan de femnas coma votz a son agach. Es una experiéncia pro fòrta de mesclar lo nòstre cant al « cant » dels còsses d’aquelas femnas-volantas dins un espectacle que remena las originas dels mites fondators de l’umanitat.

La « Madalena » es una pèça de musica escrichas per Manu Théron sus un tèxte en provençal vièlh d’una pregària a Maria Madalena. Manu Théron amassèt 25 cantairas d’expression occitana qu’an ja la costuma de cantar en còr e prepausa aital una version femenina d’aquela « Cantinella a Sancta Maria Magdalena » qu’èra cantada autres còps per los « chanoines » de la Catedrala de Marsilha. Es aquí una convidacion a la spiritualitat, desliurada de religiositat. Per nautras es tanben l’escasença de cantar una autra expression musicala, la de Manu Théron e de partejar lo cant ambe d’autras cantairas, d’autras femnas. I prenèm tanben fòrça plaser.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Lo Diari

Aquel compte es bailejat per tota la còla de redaccion del Diari. Es aquel compte que s'ocupa dels afars corrents sus aqueste site e s'encarga de la publicacion dels articles.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.